diumenge, 12 de setembre de 2010

Mapes i terrenys de luxe.

.
Últimament he tingut l'oportunitat de córrer en terrenys magnífics que m'han recordat als centroeuropeus i en algun cas fins i tot als nòrdics.
Ha sigut això el que m'ha motivat a fer un recull dels millors mapes i terrenys d'Espanya. Evidentment es tracta d'una tria molt subjectiva i personal, així que possiblement hi haura mapes que no inclourieu i d'altres que trobareu a faltar. Tampoc es tracta d'una llista tancada així que, espero ben aviat poder-n'hi incloure de nous.  (L'ordre d'aparició és indiferent)
.
.
- GUARDAMAR -
.
Situat a la costa d'Alacant, es caracteritza per la gran presència de dunes, resultat dels sediments del riu Segura i el Mar Mediterrani.
Les pinedes cubreixen una increible zona de microrelleu amb desnivells molt moderats. L'esquidistància és de 2'5m. Per desgràcia en aquesta zona ja no es tornarà a córrer en competicions oficials per prohibició.
El sòl d'arena fa agradable el córrer però cansat al mateix temps.
Únicament hi he corregut entrenaments nocturns, cosa que augmenta la dificultat i per altra part evita recordar-ne les zones.
.
.
- LEGUTIO -
.
Situat a la provincia d'Araba, és un terreny amb molt de detall de relleu per l'erosió natural i per l'acció humana amb multitut de forats, fruit de prospeccions mineres i rases i despressions, reminiscències d'antigues trinxeres excavades durant la guerra civil.
Dominen les fagedes a la part nort i el roure a la part sud. Es tracten de boscos realment nets on la velocitat de cursa és molt alta a diferència de les petites i escasses zones obertes on hi apareixen força falagueres i argilagues. Els desnivells son moderats.
.
.
- LAS TUERCES -
.
Situat al nord-est de Palencia es tracta d'un altiplà rocós caracteritzat per grans blocs de roques calcàries fruit del modelat càrstic que conformen laberints tècnics i interessants per a la pràctica de l'orientació. La vegetació dominant és l'alzina i els arbustos espinosos. Existeixen 3 zones molt diferenciades (laberints de roques, bosc net i zones de bosc baix amb poca visibilitat) dins del mapa que exigeixen diferents velocitats de cursa.
S'hi ha corregut els Campionats d'Espanya 2006 aixiícom els 5 Dies de Palència.
.
.
.- LLES de CERDANYA -
.
Mapa situat a la falda de la Tossa Plana de Lles (Pirineu Axial) al límit amb la frontera amb França. És una zona amb forts desnivells compresos entre els 1850m i 2200m sobre el nivell del mar. Conté tot un seguit de replans i de valls d'origen glaciar amb corrents d'aigua i aiguamolls així com l'estany de l'Orri.
Típica vegetació alpina que combina els boscos d'avet i pi negre amb els prats alpins. Força elements rocosos.
A més a més d'una lliga espanyola s'hi han corregut diversos campionats de Catalunya. Actualment, la zona està força limitada degut a la prohibició per a la protecció de la fauna (gall fer (urugallo).
.
.
- PEGUERINOS -
.
Situat al sud-oest de la Serra de Guadarrama dins de la provincia d'Àvila. S'hi veuen boscos impressionants majoritariament de pi roig i pi negre. És una zona de desnivells moderats i amb força detall de relleu i elements rocosos.
És curiosa la peculiaritat que part de la cartografia l'ha realitzat un suec i part un bulgar(dreta de la imatge), apreciant-se molt bé les diferents escoles.
Jo personalment tant sols he tingut l'oportunitat d'entrenar-hi un cop, però és un dels llocs on espero poder repetir.
.
.
- ENTZIA -
.
Situat a la Serra d'Entzia dins la provincia de Navarra tocant amb el parc natural d'Urbasa. Es tracta d'un terreny càrstic amb una zona central amb gran quantitat d'elements rocosos (imatge). En quant a la flora, destaquen les grans fagedes i rouredes.
A l'estiu, les esquelles dels ramats d'ovelles i de cavalls conformen la banda sonora de la zona.
.
.
- PUIG de la CARITAT -
.
Situat al Pirineu Català dins del terme municipal d'Ogassa (Girona) tot just sota la Serra Cavallera.
És un mapa a escala 1:5000 amb molt de detall de relleu i elements rocosos. El desnivell és molt elevat fent que la velocitat de cursa sigui força lenta. La gran part del mapa son zones obertes amb arbustos representats com a esquitxos de verd3 junt amb areas de pi roig, roure, faig i bedoll.
Personalment és un mapa amb molt de valor sentimental ja que va ser el tercer terreny on corria i a on evidentment no vaig entendre res pero em vaig enganxar definitivament a l'orientació.
..
- BENALUA -
.
Mapa situat a la provincia de Granada, al nord del municipi de Guadix, molt conegut per les típiques cases-cova. Es tracta d'un terreny conformat per terres sedimentàries (principalment argiles) que degut a les pluges desiguals i torrencials s'erosionen formant grans zones de torrents i xaragalls. Els talussos de terra perillosos o impassables es dibuixen com a tallat de pedra, però la zona no conté elements rocosos.
Majoritàriament el mapa es desenvolupa en terreny obert, exceptuant algunes zones de pi de repoblació.
..

- SIERRA del FRAILE -

Situat a la provincia d'Alacant a prop del municipi de Villena, és una zona de vessant amb molt de detall de relleu format per l'erosió del sòl per les pluges. Hi trobem elements rocosos formats per roques calcàries procedents de les parts altes del mapa.
La vegetació és bàsicament de pi i alzina. La zona permet una alta velocitat de carrera i la principal dificultat tècnica recau en la lectura de la gran quantitat de tàlvegs que poden falciment portar a errors en paral.lel.
S'hi ha corregut el Campionat d'Espanya de Mitja 2008 als quals per lesió no vaig córrer però hi he pogut entrenar més tard.
.
.
- El CHORRO SUD -
.
Situat a prop del pantà de Guadalteba a la provincia de Màlaga dins de la Cordillera Bètica. És una mapa realitzat per un noruec i així queda reflexat en la cartografia que és molt general i simplificada.
La vegetació predominant és el pi blanc, el pi pinyoner i l'alzina.
Algunes parts del terreny son força perilloses per l'alçada dels tallats de pedra (representats amb la pinta negra)
Personalment el principal interès del mapa és la cartografia així com la bellesa de l'entorn.
..

- NAVALCAN -
.
Situat a la provincia de Toledo (Castella Lleo). La zona és una devesa situada al municipi de Navalcan. El terreny amb poc desnivell en general, presenta gran quantitat d'elements rocosos que fan d'aquest un terreny realment tècnic.
El sòl és totalment net permetent així una agradable i alta velocitat de cursa.
L'últim cop en que s'hi ha corregut ha sigut aquest any en una cursa de lliga española.
.
.
- El POZUELO -
.
Situat al nord del parc natural de Serra Nevada dins de la Cordillera Bètica a la provincia de Granada.
L'orografia del terreny és fruit dels diferents episodis glaciars que han conformat un mapa amb gran quantitat de detall de corba de nivell.
La vegetació predominant és el pi roig, el roure de fulla petita, l'alzina i l'auró.
Tot i no haver-hi competit mai, hi he pogut entrenar diverses vegades. La més especial durant els entrenaments de Nadal  2008 amb un paissatge nevat idíl.lic.
.
.
- GUILS de CERDANYA -
.
Situat al Pirineu al sud de la Serra de Puig Farinós. És un terreny amb forts desnivells amb l'excepció de la zona Els Clots on hi trobem diversos corrents d'aigua aiguamolls i petits estanys i també gran quantitat d'elements rocosos.
La vegetació que hi predomina es l'avet, el pi negre i els prats alpins.
Al igual que a Lles de Cerdanya, la prohibició de curses oficials és deguda a la protecció del gall-fer. Això no treu que sigui un terreny increible per a entrenar.
..

- CASP -
.
Situat a la provincia de Saragossa, al municipi de Castejon de Monegros. És un terreny amb gran quantitat de xaragalls formats per l'erosió del sòl provocat per les pluges torrencials.
És una zona semiàrida amb una tipologia de vegetació poc agradable d'atravessar i dificulta molt la visibilitat, augmentant així la dificultat tècnica a l'hora d'identificar la grans quantitat d'esperons, tàlvegs i altres elements orogràfics paral.lels.
Aquesta vegetació és bàsicament el pi blanc amb un ampli sotabosc de garric, sabina, mata, ginebre..etc.
(A la mostra de la dreta no hi apareix dibuixada la vegetació).
.
.
- URBASA -
.
Situat dins del parc natural d'Urbasa, a la provincia de Navarra. El terreny està situat en un altiplà amb una orografia càrstica. És per això que s'hi troben multitut de dolines i grans zones de lapiaz. Aquestes últimes dificulten força la progressió, però fora d'elles es pot correr a un alt ritme de cursa sobretot al tractar-se d'una zona de poc desnivell i poblada de precioses fagedes que juntament amb l'acció dels ramats mantenen el sòl totalment net.
Sols hi he tingut el plaer d'entrenar, però si no vaig equivocat, s'hi cel.lebrarà una cursa de lliga a l'any 2012.
.
.
- CEHEGIN -
.
Aquest és un dels molts terrenys de gran qualitat que podem trobar a Múrcia. Afegeixo aquest, però podria incloure-hi el de La Muela, Santomera, Sierra del Oro o Totana entre d'altres.
Aquestes son zones semiàrides i pedregoses en alguns casos, però l'orografia farcida de xaragalls fruit de la fàcil erosió del sòl per les pluges torrencials ocasionals fan que l'orientació sigui un repte constant.
La vegetació predominant és el pi blanc, en molts casos pi de replantació.
Cada any se cel.lebra el conegut Trofeu Costa Caàida en algun d'aquests indrets. És una cita obligada pels entusiastes d'aquest esport.
.
.
- CAÑOS de MECA -
.
Situat a la provincia de Cadiz es tracta d'una zona de dunes amb molt detall de microrelleu. Els desnivells son suaus, l'equidistancia es 2'5m. La vegetacio predominant es el pi combinat, en algunes zones, amb sotabosc principalment de ginesta que pot disminuir la visibilitat dificultant l'orientacio.
El sòl d'arena fa que en algunes areas la velocitat de cursa sigui mes lenta pero en lineas generals es tracta d'un terreny molt rapid.

.

dissabte, 6 de febrer de 2010

Cartografiant a Llers

.
Quan el Club Aligots em van demanar l'actualització del mapa de Llers, vaig començar per desplaçar-m'hi per fer-hi un entrenament amb el mapa antic per tal de fer-me una idea de a quin tipus de treball m'enfrontava i de quan de temps necessitaria per finalitzar-lo.

Es tracta d'una zona 4'6km2 amb desnivells suaus al Sud de Poble Nou de Llers que combina una part amb camps de conreu i fruiters i una altra part de vegetació de diferents penetrabilitats amb moltes zones de semioberts i amb molts, molts però que molts murs, barraques i grans piles de pedres.
.
Just després de les festes de Nadal vaig començar amb el treball de camp. El primer dia a les 8h del matí, hora en la que començava cada dia, el termòmetre marcava -3ºC. Vaig anar a encertar l'onada de fred de mitjans de Gener! Però la proximitat del dia de la cursa no em permetia esperar a que pugessin les temperatures ja que m'arriscava a que em vinguessin dies de pluja i se m'endarrerís tot plegat. Haig de dir que vaig tenir molta sort, doncs, no em va ploure més que 1h de les 130h que m'hi vaig estar! Dibuixar amb diferents llàpissos a una mà i el paraigua i suport del mapa a l'altre, no és gaire còmode que diguem!
.
.
El primers 2 dies semblava que avançava molt ràpid, i és que clar, treballava a la part dels camps i fruiters. Tot i ser conscient d'això, vaig arribar a pensar que necessitaria bastant menys dies dels calculats inicialment. Bé, un cop finalitzada aquesta part, el ritme va disminuir dràsticament. Si durant els 2 primers dies havia completat 2 fulles DIN4 a 1:5000 (d'un total de 6), ara necessitaria 4 dies per acabar la següent.
.
Una de les coses que volia comentar, i ho sento pels aficionats, és el meu rebuig i menyspreu total als caçadors. A més a més de fer-te anar amb por de que et fotin un tret al cap mentre ets cartografiant al bosc, i qui diu cartografiant, diu passejant, corrent o disfrutant de la natura de qualsevol altra forma, a més a més deixen tots els cartutxos allà on els cauen! N'he vist centenars de centenars per tot areu! Realment un fàstig! Què passa? que tenen dret a contaminar-ho tot amb el plom de la càrrega i el plàstic i metall del cartutx? Hi han coses que no s'entenen!
.
.
Bé, tornant a lo nostre... passada la 1era setmana, ja es començava a veure un bon forat al mapa! Més del 50% de la superficie total, però encara em quedaven algunes parts molt lentes per endavant. A les nits tenia la intenció d'arribar a l'allotjament i començar a digitalitzar tot el que havia fet durant el dia, però després de 10h caminant amunt i avall, no em quedaven gaires energies i ho deixo per quan acabi .
.
Finalment i després de 13 dies, acabo definitivament!  Evidentment que sempre et queden dubtes i seguiries retocant això i allò i no acabaries mai, però arriba un punt que has de parar i confiar en el que has fet o si més no en la teva intenció d'haver-ho fet el millor possible! Es tractava d'una actualització, però m'ho he pres com si fés el mapa començant de zero però partint d'un molt bon mapa base.
.
Comença la feina d'ordinador. Personalment difruto molt al digitalitzar perque és quan comences a veure com tota la feina que has fet es materialitza i es traduieix en un mapa de veritat. Tot el garbuix de linies, símbols, números i lletres que només entén un mateix, passen a formar part d'un llenguatje comú entre orientadors.
La única "pega" en tot el procés d'elaborar el mapa, és la presió o millor dit, la responsabilitat que se sent en tot moment per si ets capaç de representar correctament allò que veus al terreny. I és que després de tantes hores i hores i dies i dies, saber generalitzar correctament, mantenir un criteri homogeni i saber què i a on algo és important o no, no és fàcil. Posar-se en el lloc d'un corredor quan tú vas caminant tampoc ho és!
.
Bé, un cop tot acabat i entregat el mapa als Aligots, un ja espera amb emoció el dia de la cursa!
.
.
Alguns números curiosos:

1054 murs de pedra
159 barraques de pedra
68 grans piles de pedres
49 pujols
22 depressions

divendres, 2 d’octubre de 2009

O-Maps - World of O

.
A la coneguda pagina Wold of O existeix un apartat on hi apareixen milers de mapes de tot món.
.
Es tracta d'una recopilació de més de 12.000 mapes, alguns amb els recorreguts d'orientadors d'èlit, d'altres sense i fins i tot alguns per mitjà del RouteGadget.
.
.
Tot plegat una excel.lent oportunitat per coneixer mapes d'indrets de l'altra banda del planeta i també d'apendre a través dels recorreguts d'orientadors experts.
.
Fins i tot tenim la possibilitat de centrar la busqueda directament en alguns corredors en concret (Thierry Gueorgiou, Mats Troeng, Simone Niggli...) o en algun tipus de competicions en especial (WOC, EOC, NOC... etc).
.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Terrenys Càrstics

.
Durant aquest any he tingut la possibilitat de correr en molts tipus de terrenys diferents. Un dels que més habitualment ha sigut l'anomenat "Terreny Càrstic". Aquests terrenys produits per processos químics presenten tot un seguit de formes molt caracteristiques i m'ha semblat que podríen interessar.
.
.
TERRENYS CÀRSTICS
.
El terme prové del nom Karst, regió ubicada al nord-est d’Italia i Oest d’Eslovenia i Croàcia caracteritzada per un relleu originat per la meteorització química de la roca calcària composta per minerals solubles a l’aigua.
.

El procés químic dominant consisteix en la descomposició de la roca calcària gracies a l’acció dissolvent de l’aigua. La roca calcària està composta principalment per calcita i carbonat càlsic. La calcita es pràcticament indissoluble a l’aigua però altament vulnerable a l’àcid carbonic format quan el dioxid de carboni es dissòl amb l’aigua. Aquest dioxid de carboni prové de l’atmosfera a través de la pluja o bé del sòl com a resultat de la respiració de les plantes i de l’activitat bacteriana.
.
Les aigües superficials i subterrànies dissolen la roca creant coves, dolines, lapiassos, poljes…etc).
.
Algunes de les formacions dels terrenys càrstics són:

Canyons: Del castellà "canón" (congost, gorja).
Vall profunda i estreta, les voreres de la qual són altes, verticals o molt escarpades. En els terrenys càrstics el jaç pot estar sec o trobar-se ocupat per un curs d'aigua..
.
Coves: Cavitat subterrània natural, el recorregut de la qual és horitzontal o amb un clar predomini de la dimensió horitzontal sobre la vertical.
.
Dolines: Terme eslau que significa "vall o fondalada” i que designa una forma elemental del terreny carstic. Les dolines són depressions simples i tancades, de formes circulars, el·líptiques o més rarament irregulars, més amples que fondes i amb uns diàmetres que varien entre pocs i alguns centenars de metres. Les dolines representen punts privilegiats d'absorció d'aigua en la superfície de les regions formades per roques calcàries..
.
Sima: es una cavitat que s'obre a l'exterior mitjançant un pou o conducte vertical amb pendent pronunciat, originada per un enfonsament del sostre d'una cavidat per el que l'aigua es filtra a nivells inferiors. Acostuma a ser la degeneració d'una dolina.
.
Lapiaz o lenars:
Terme derivat del llatí Lapis (pedra). Designa totes les formes superficials de corrosió esculpides sobre la roca carstificable. Les formes de lapiaz són extremadament variades incloent ranures, estries, regates, solcs, perforacions, alvèols, clots i escletxes mes o menys profunds i eixamplats per la dissolució de la roca.
Quan les morfologies de lapiaz ocupen extensions considerables sobre la superfície d’un massís calcari, es parla
de "camps de lapiaz".
.

Polje: Terme d'origen iugoslau que significa "planícia", i més concretament "camp conreat". Un polje, consisteix en una depressió càrstica tancada, molt ampla, caracteritzada pel fons pla i pel contacte angulós d'aquest amb les vessants que l'enrevolten, les quals generalment són abruptes. Es tracta de conques tancades de grans dimensions, ja que poden arribar a tenir desenes de quilòmetres de longitud i l'amplada.El drenatge del polje és a través d'engolidors i cavitats subterrànies d'origen càrstic.Poden romandre secs, veures atravessats per un curs d'aigua o inundar-se de manera temporal o permanentment.
.
.
Engollidor: Lloc o conducte per on les aigües d'un torrent, una vall o una depressió càrstica penetren, de forma concentrada, en un terreny calcari desapareixent subterràniament.
.

Surgència: Sortida natural, cap a la superfície, de les aigües subterrànies procedents d'un terreny càrstic.
.
Estalagmites, estalactites i columnes: Aquestes són formacions produides quan les sals dissoltes a l’aigua tornen a cristalitzar.
.
.Algunes de les zones més conegudes de la Península Iberica on trobem aquest tipus de terreny són: El Torcal d’Antequera (Màlaga), La Ciutat Encantada (Cuenca), El massis de Larra (Navarra) o El Monastir de Pedra (Zaragoza)

dimecres, 15 d’abril de 2009

Localització de mapes

.
Ja fa temps que volia introduir la localització del mapes on he corregut en el Google Maps. Bé, doncs en aquest link (sota la imatge) la podeu trobar per si en algun cas us pot servir d'algun ajut.

.

Localització de mapes d'Orientacio

.

dilluns, 6 d’abril de 2009

Quick Route - Mats Troeng

.
Mats Troeng, el corredor de la selecció sueca que ha creat el programa informatic Quick Route, segueix afegint possibilitats a aquesta aplicació en cada nova versió que posa a disposició de forma gratuita a la seva web: http://www.matstroeng.se/quickroute/en/
.
.
Després de les versions Quick Route 1, 2.0 i 2.1, ara treu la 2.3. En aquesta nova a més a més de millorar les anteriors ara també ens permet combinar-lo amb el programa Google Earth. Aquí podrem visualitzar els nostres mapes i recorreguts en 3D, , carregar més d'un mapa a la vegada, reproduir recorreguts d'un o més corredors simultaneament, exagerar el relleu per tal de fer-lo més visible... i totes les possibilitats que ens proporciona el Google Earth, que no són poques!!
I el millor de tot és que les dues aplicacions són de lo més fàcil d'utilitzar.
.
Aquesta és la versió més nova però segur que no serà la última! A saber fins a on poden arribar les possibilitats!
.
(Les imatges penjades a mode d`'exemple són dels entrenaments de Nadal a Màlaga d'aquest any. Podeu trobar més exemples de les noves possibilitats a aquest link )
.
.

dijous, 26 de febrer de 2009

Trofeu Torre d'Hercules - A Coruña

.

L'altre dia, de viatje a Lisboa, fullejava la tipica revista de turisme que trobes al seient de davant de l'avió i llegeixo: La Torre d'Hercules, candidata a Patrimoni de la Humanitat.
.
Quina casualitat, el 16 i 17 de Maig hi tenim una Lliga Espanyola!
.
.
La llegenda de la Torre explica que en aquelles terres hi vivia un gegant anomenat Gerión que obligava als seus subdits a entregar la meitat dels seus bens, inclòs els seus fills. Un dia els súbdits farts van demanar ajuda a Hèrcules qui en una gran baralla va aconseguir matar al gegant. Al lloc on va enterrar el seu cap hi va clavar una antorxa i és on ara hi ha el far. Al costat hi va fundar una ciutat i, com que la primera persona que hi va arribar va ser una dona anomenada Corunya, Hèrcules va posar aquest nom a la ciutat.
.
No tenia clar si aniria a correr per aquelles terres. Després de coneixer la llegenda, n'estic convençut. Després de tot potser hi trobem els òssos de Gerión i en podem fer un bon brou! ;-)

dimarts, 10 de febrer de 2009

El Taping

.
.
Sabeu com es fa un TAPING correctament??
.
Al bloc d'en Tommi en teniu una de les formes menys conegudes.
.
.
.
L'embenat funcional preventiu es caracteriza per:
- Ser útil en lesions crònicas o reincidents.
- Els teixits que seran reforçats per l'embenat se situen en posició neutre, sense corretgir la seva posició natural.
- L'objetiu d'aquests embenats és evitar posicions o moviments extrems que puguin danyar els teixits debilitats.
- Permeten una mobilitat funcional òptima.
- Asseguren l'estabilitat de l'articulació.
- No és oportú abusar dels embenats preventius. És millor realitzar un bon treball d'enfortiment i acondicionament dels teixits debilitats, i que siguin aquests els que donguin l'estabilidad a l'articulació.

dilluns, 26 de gener de 2009

Sisteron (Recomanacions: Tommi Tolkko)

.
.
Referent a els entrenaments a Sisteron, aquests son alguns dels consells més interessants d'en Tommi Tolkko.